dilluns, 9 d’abril de 2018

Un rei que no volem

És evident que hi ha opinions de tot tipus i per això hi haurà qui encara s'il·lusionarà amb la visita de membres de la casa reial espanyola. Molts catalans, però no el volem, ja sigui perquè creiem en la república o bé perquè aquest rei el dia 3 d'octubre de l'any passat ens va insultar de mala manera a molts de nosaltres, a tots els que ens sentim orgullosos de ser catalans i de defensar els nostres drets com a poble. El rei espanyol va excloure'ns clarament i molts voldríem que aquesta exclusió es fes efectiva.
Avui ha tornat el rei a Barcelona i no sé com ha anat. M'imagino que s'ha establert un conjunt de mesures de seguretat i que uns quants barcelonins han intentat fer arribar la seva veu en contra del rei i de la seva visita. Són maneres de pensar, però jo crec més en la indiferència, i aquesta és la meva reacció a la seva visita, una persona més com qualsevol altra, que no em fa ni fu ni fa.
L'experiència viscuda durant aquests quaranta anys de transició ens fa veure com a impossible que Espanya pugui deixar de ser una monarquia. Hi ha molta devoció respecte a la institució i molta por de tocar res. Només la independència de Catalunya ens permetria desprendre'ns d'aquest llast. És bo que els Comuns ho sàpiguen i que obrin els ulls de veritat.
Els plantejaments de la gent de Xavier Domènech poden ser molt interessants, però són utòpics. Creure que es pot negociar res amb el govern espanyol és ser molt innocent, o voler enredar-nos perquè no persistim en el nostre desig d'alliberar-nos del mal govern que només ens reté per aprofitar-se'n. Entenc que arribin a segons quins plantejaments, veient com actuen els partits independentistes darrerament. Tot plegat és un bon embolic, i ja està bé de jugar amb tots nosaltres!