dimarts, 10 d’abril de 2018

NO TINC POR!

No!, no tinc por, sinó ràbia i tristesa. Tot el que pugui fer l'estat espanyol, la seva policia i els tribunals judicials no em fa por, sinó que em produeix fàstic. La democràcia a Espanya està tocada de mort. Durant aquests anys de transició s'ha mantingut el caliu del feixisme, però ara ha sortit a fora. Ho veus en les decisions del govern, dels seus jutges, de la seva policia. Espanya no ha trencat mai amb el franquisme i ara deixa veure la cara més bruta de la seva essència.
No tenim por dels covards que aprofiten la força per oprimir les persones que volem ser lliures. No aconseguiran mai esborrar la meva idea de pàtria, de llibertat, de respecte. Podran fer molt amb la força, però mai tindran la raó ni la consciència tranquil·la. Vomitaran venjança perquè s'adonaran que la legitimitat no està amb ells, encara que sí la llei que imposen als seus subordinats.
No és el PP només, ni C's o el PSOE, és l'aparell de l'Estat que continua movent els fils de tot el que passa a Espanya des del primer dia de la transició, a mercè dels assassins del franquisme i els seus encobridors. Les seves armes no trobaran en mi resistència, perquè sóc persona de pau. Els meus arguments són la defensa dels drets de les persones que no es poden negar si no és amb violència. La violència de l'estat espanyol manifestada a través de la policia, a través dels jutges i tribunals, a través de lleis repressives. Tard o d'hora la veritat triomfarà i si no som nosaltres seran els nostres fills o els nostres nets. El camí que ha pres Catalunya és irreversible i sempre farem més passes endavant que no pas enrere.
Siguem valents, anem tots a la una, però sempre en pau, sense violència, perquè la raó ja forma part de la nostra vida. No és qüestió d'independència, sinó de llibertat.