dimecres, 1 de març de 2017

Els fiscals a l'Estat espanyol

La judicialització de la política a Espanya ha ajudat a entendre molt bé què passa amb la Justícia i quin grau d'independència té respecte al poder executiu. Ens venim queixant fa molts mesos de que aquesta independència no existeix a l'Estat espanyol, i això ho hem pogut constatar en molts exemples, l'últim dels quals ha merescut un capítol a part. Es tracta dels fiscals i la seva dependència jeràrquica del president del govern.
Com que, si no vaig errat, no s'ha canviat res en relació a la dependència orgànica i les funcions dels fiscals, per ara, les diferències observades només es deuen a un canvi d'actitud d'uns càrrecs que han deixat de banda la independència de l'executiu aprofitant l'empara de la pròpia definició i elecció dels seus membres.
Encara que el fiscal general es queixi de les informacions sorgides a la premsa, no ens podrà negar que seria massa casualitat que els canvis ordenats en les diferents fiscalies siguin favorables a persones i posicions del PP. La població som i actuem de manera molt innocent. Se'ns pren el pèl fàcilment i tenim una memòria efímera. Sí, però a base de repetir el mateix i fer-ho dia sí i dia també, ens facilita l'agilització de la memòria i ens adonem de l'engany.
Ja ho vaig dir fa unes setmanes i ho hauré d'anar recordant, que la meva fe en la Justícia ha desaparegut. No em fio dels magistrats, jutges i demés, tot i creure que algú ho deu estar fent bé, però no em mereixen la seva confiança ans el contrari, crec fermament que la Justícia afavoreix el poder econòmic i polític en detriment de la classe mitja i la treballadora. El cas dels fiscals ja és flagrant.