dilluns, 6 de març de 2017

El PSC cedeix davant del PSOE

Els titulars dels diaris em fan pensar que el PSC ha llançat la tovallola i ha cedit a les pressions del PSOE. És cert això? He llegit que la desmarcada del PSC en la votació del president Rajoy ja no ho podran fer mai més. He llegit que el PSC podrà escollir el seu candidat a la Generalitat, però haurà de pactar amb els partits catalans que el PSOE beneeixi. Això no és llançar la tovallola?
Va córrer el rumor, fa temps, que apareixia la secció catalana del PSOE. Ara ja no cal, perquè segons es pot desprendre, el PSC passa a ser aquesta secció del PSOE, encara que formalment es mantingui com a partit polític. No és això llançar la tovallola?
Em sap greu per tots els grans socialistes que han format part de la família del PSC al llarg de tota la transició. Em sap greu per l'abaixada de pantalons d'Iceta i companyia, però no em sorprèn. Des del primer dia que Iceta es va oferir per liderar el partit, no des del darrere, que feia temps que ho feia, sinó des de la primera línia, ja preveia que el PSC moriria, si més no l'esperit que l'ha fet vibrar i governar moltes institucions catalanes durant anys.
Perquè no cal ser independentista per saber i reconèixer que Catalunya té la seva singularitat, millor o pitjor que els altres, però diferent. Que el PSC passi a dependre de l'aparell del PSOE és un cop baix a l'autonomia del partit, a la seva singularitat. És evident que Catalunya necessita un partit socialista fort i amb lideratge. Ara, però tot fa pensar que l'haurem d'anar buscar a fora del PSC, i no sé veure on. No ho tenim senzill.