Amb aquesta expressió casolana conveníem que a tot arreu hi trobaves problemes, actituds deplorables, situacions crítiques, embolics de tot tipus... No sabies cap on mirar per no veure-hi coses que no acabaven de funcionar, baralles, discussions i... Ara parlem de corrupció i pràctiques il·legals, com el pa de cada dia, i sense que passi res.
En la meva lectura diària d'abans d'escriure el post m'he fet un tip de llegir notícies que evidenciaven un tipus o altre de corrupció, favoritisme descarat, insults demagògics... tot per amagar la realitat, no donar la cara i anar allargant el patiment de tots.
Ningú no ens va dir que els mesos que vindrien no serien tensos i imprevisibles, però sempre confies que no sigui tant extrem com en la realitat succeeix. Deia l'altre dia que amb l'aprovació dels pressupostos que ens va anunciar la CUP, ja no hi havia excusa per convocar el referèndum. El problema està en saber com es pensa fer i les possibilitats que sigui factible, encara que de tot plegat el pitjor són els polítics que tenim en un i altre costat, la seva manera d'actuar i el trist nivell democràtic de l'actual sistema polític.
Ens preocupem si veiem Errejón i Iglesias barallant-se i no es preocupen prou si la lleialtat institucional i bon govern estan garantits o no. Mai m'hauria imaginat que la necessitat de sortir al carrer per treure'ns de sobre l'opressió tornaria, malgrat formar part d'Europa i haver enterrat el franquisme. I a nivell mundial tampoc era creïble que ens haguessin de recordar com Hitler va guanyar unes eleccions, amb la mirada posada als Estats Units.
Podem estar pitjor i això ho hauríem de tenir molt present per tal de posar obstacles al retorn als dies negres del segle XX. No ens ho podem agafar a la lleugera encara que ens pugui semblar que exagerem. No abaixem la guàrdia perquè no hi ha un pam de net!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada