divendres, 20 de gener de 2017

Donald Trump, president dels Estats Units d'Amèrica

Molts haurem seguit, sinó totalment, bona part de la presa de possessió del nou president dels Estats Units, el senyor Donald Trump, i de segur que no hem escoltat uns comentaris gaire imparcials, la qual cosa ens ha de fer pensar que a la vida les coses no són blanc o negre, ni bons o dolents, i que no ens podem deixar condicionar pels comentaris dels altres.
No cal dir que Trump ha estat una revolució en la història dels candidats presidencials dels Estats Units. Un candidat rebutjat inicialment pel partit a qui ha acabat representant. Un candidat amb el discurs típicament populista en el sentit de dir allò que la gent vol escoltar. La seva lluita contra l'establishment li ha donat bons fruits, perquè és això el que realment molesta a la majoria de ciutadans. 
El principal enemic del president serà ell mateix i el gran repte la capacitat per adaptar-se al nou rol i no decebre abans d'hora els que l'han votat. Haurà de negociar amb els líders dels republicans, que tenen majoria a la Càmera de Representants i al Senat, i aconseguir tirar endavant els projectes que més rebombori han provocat durant la campanya electoral.
Trump necessitarà bons assessors al seu costat, però el seu currículum es basa en tirar pel dret sense escoltar ningú. La seva inexperiència política, i encara menys la internacional, li pot jugar una mala passada.
Malgrat tot, qui cregui que amb Clinton les coses anirien molt millor, que hi pensi una estona. Tal com molts han estat dient durant les primàries i la campanya electoral, aquesta vegada deu haver estat la pitjor curricularment parlant d'ambdós partits majoritaris.