Sembla impossible, però cada dia passen fets més desconcertants. Per més que sabéssim a quin país vivíem, mai hauríem pogut pensar que fos tan caspós, nostàlgic del franquisme i predemocràtic. Els que somiàvem entrar a Europa per alliberar-nos del dictador i tota la seva parafernàlia, hem vist que ni així hem aconseguit convertir-nos en un país demòcrata, més enllà de poder votar cada quatre anys.

No sé el país que ens estan preparant els senyors Puigdemont i Junqueras, m'agradaria pensar que ho fan pensant en tots nosaltres, però no crec que sigui pitjor que l'Estat que ens arrossega a la foscor dels corruptes, de la imposició de la llei i lluny de la llibertat d'expressió i el respecte als drets fonamentals de la persona.
Tan cecs són els dirigents del PSOE que no s'adonen que han sacrificat la persona que varen escollir els militants socialistes, no pas per una mala gestió, sinó perquè no pensava de la mateixa manera que les mòmies del socialisme i els manipuladors del partit polític?
Tan idiotes ens creu la Fiscal General de l'Estat que no ens adonarem de la seva actitud totalitària a l'hora de prohibir que cap jutge ni fiscal espanyol col·labori en el procés contra els crims del franquisme que instrueix la jutgessa argentina Maria Servini, mentre s'esforça per condemnar els polítics catalans que varen posar les urnes al carrer?
Moltes vegades hem parlat de l'estratègia hispànica a l'hora de treure'ns del cap la idea d'independitzar-nos. Mai han procurat guanyar-se la simpatia, sinó que han preferit insultar-nos i condemnar-nos. Aquesta és la pitjor arma per fer amics, sinó tot el contrari, doncs atia el foc de la independència fins i tot en els cercles més escèptics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada