Mentre en el Comitè Federal del PSOE s'estan esbatussant, diferents dirigents del PP comencen a deixar anar els seus comentaris. No poden entendre que sigui tan difícil per al PSOE abstenir-se i d'aquesta manera facilitar el govern de Rajoy, que és qui va guanyar les eleccions. Si això és tan simple, com pot ser que els dirigents del PSOE no se n'adonin?
Iceta ha pres molt de protagonisme en ser qui més ha defensat Pedro Sánchez, i no acabo d'entendre perquè. Miquel Iceta ha demanat explícitament que el PSOE es mantingui ferm en el vot contrari a Rajoy, forçant unes terceres eleccions. Sí que és cert que parla de la possibilitat d'un govern alternatiu, incorporant-hi els independentistes, però tots sabem que no s'ho creu.
Probablement Iceta considera que un govern del PP és la pitjor solució per frenar els independentistes en el seu camí esbojarrat cap a la independència de Catalunya. Potser és aquesta la raó per la qual insisteix tant en no permetre que Rajoy governi quatre anys més.
Em sap greu tot això que li està passant al PSOE, però estic convençut que no es tracta de cap casualitat. Els mals del PSOE fa temps que els arrosseguen, però es varen fer més evidents quan va sorgir una esquerra més esquerrana que ells, i que els ha fet retrocedir en moltes institucions. El PSOE va viure massa tranquil observant els greus problemes de supervivència d'Izquierda Unida. Va renunciar a practicar una veritable política d'esquerres, fins al punt que la ciutadania no veia diferències amb el PP. Quan se n'han adonat ha estat massa tard i ara tot són plors i cruixit de dents.
Els socialistes s'han de recuperar, però no ho tindran fàcil, i en funció de la decisió que prengui el seu Comitè Federal, el retorn a la normalitat política pot resultar molt dur i llarg, potser massa llarg per no perdre el tren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada