divendres, 28 d’octubre de 2016

Els catalans som gats escaldats

Avui em preguntava com podíem confiar en un govern del PP, que la renúncia al procés d'independència ens permetria un millor finançament. Se'm fa difícil, però fins i tot en el supòsit d'una millora en el finançament, quina garantia tindríem que, per exemple, el pressupost d'inversió s'executés, ni que fos un 70%, i no com ara que queda molt per sota.
És que el problema de les promeses de Rajoy és que arriben tard, però al mateix temps són poc creïbles. A més, tenim la certesa que els recursos a qualsevol llei del nostre Parlament continuaran presentant-se al Tribunal Constitucional, i per tant deixaran en suspens totes les lleis que es puguin aprovar.
Per tant, no només tenim problemes de finançament i d'incompliment de promeses, sinó que al mateix temps sabem que el conflicte de competències serà constant, la nostra llengua continuarà amenaçada, com també la gestió en temes que, teòricament tenim les competències, com ara Ensenyament.
La posició del PSC no té sentit. Pretendre esperar del govern espanyol, sigui del color que sigui, que respectaran les decisions del Parlament català, que està format pels representants del poble català, és un acte d'ingenuïtat molt gran.
No és estrany, doncs, que puguem considerar que tot el que ara ens prometen està fora de lloc i no és creïble, i que l'única manera d'entendre quin ha de ser el nostre futur, és a partir d'un referèndum. Tota la resta és fer perdre el temps i la paciència.