Mentre esperava que per Internet s'anunciés el resultat de la votació per elegir Rajoy nou president del govern espanyol llegia un escrit a La Vanguardia digital que no he acabat d'entendre si es tractava d'una notícia o d'un article d'opinió.
A l'escrit es deia que ara Rajoy es prenia seriosament el problema amb Catalunya que tenia clar que no podia continuar limitant-se a enviar-ho tot per la via judicial, sinó que políticament havia de fer alguna cosa. Afegia que calia dialogar amb el PDECat, amb ERC és més difícil, i mirar de trobar la manera que es pugui redreçar tot plegat...
Em sorprenen dues coses. Si és cert que Rajoy ha arribat a aquestes conclusions, resulta preocupant que hagi trigat tant i que hagi paralitzat la política espanyola per aquest tema, però si no és cert que Rajoy hagi obert, encara que tard, els ulls, és marejar massa la perdiu redactar aquests escrits.
Com ja he manifestat molts cops, sobretot els darrers temps, no em fio de Rajoy ni del seu govern, i encara que puguem notar un canvi en el seu discurs, no crec que canviï res en la seva manera d'actuar. El PSOE, amb la Susana Díaz envalentida, i sabem què pensa de Catalunya i de com se'ns ha de tractar, no posarà cap condició en cap tipus d'acció que ens pugui beneficiar. El PSC ha estat valent, tot i que suposo tenien clar que res el podria passar veient com està el panorama dins del PSOE, però això no els treu cap mèrit. Han estat coherents i ho han argumentat.
Mariano Rajoy amb les crosses de C's i PSOE, governarà quatre anys més, perquè tots sabem que resultarà molt difícil poder-lo desbancar abans d'hora. Ens aquests quatre anys el PSOE haurà de demostrar que és capaç de reconduir la situació i esdevenir una oposició real. Ara no ho és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada