Jo penso que no, però la majoria de parlamentaris creuen que sí, i per això l'han votat. A la Carme Forcadell només la conec a través de la televisió al capdavant de les manifestacions de l'Onze de setembre. No he assistit a cap conferència a porta tancada, ni l'he sentit a parlar en petit comitè. És així quan podria tenir una opinió més argumentada. Es tracta simplement d'impressió, i a mi no em fa peça.
Potser és perquè la figura del president o presidenta del Parlament la veig molt institucional, al màxim d'equànime, procurant exercir per a tots, sense oblidar que té una ideologia i es presenta per una candidatura.
També és cert que li hem de donar un marge de temps per opinar a favor o en contra. Caldrà seguir les seves decisions per assegurar que ho fa prou bé, o que és totalment partidista. Recordo la intervenció del president del Congrés espanyol, Jesús Posada, l'altre dia quan va obligar al ministre d'Exteriors a retirar l'insult contra el diputat català. Ja sé que en situacions normals s'hauria d'actuar d'aquesta manera, però no hi estem gaire acostumats.
Hauria preferit que la president del Parlament s'hagués estalviat el "visca la república catalana". Penso que no calia. Si realment volen aconseguir una república catalana independent, que treballin el fons i deixin una mica de banda les formes més sensacionalistes. Ja hi haurà temps. El que cal és aconseguir un govern fort, que marqui les pautes i doni resposta als seus votants, però sobretot, lluiti per la justícia social.
Retiro la meva desconfiança cap a la nova presidenta del Parlament. Li dono un marge de confiança, però que moderi els seus impulsos. El Parlament ha de legislar, i a Catalunya hi ha moltes lleis pendents, una d'elles l'electoral, que ens avergonyeix a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada