dilluns, 17 de febrer del 2014

El sentit del ridícul en política

Tot i que ha sortit en la conversa dels darrers escrits en aquest blog, permeteu-me que insisteixi en el sentit del ridícul. Sé que no ens podem agafar en broma cap de les notícies que apareixen als diaris aquest any del Tricentenari, però a vegades és tot tan ridícul que se t'escapa el riure.
L'actitud del president valencià exigint canviar la definició de valencià, la sentència del TSJC especificant que la immersió en castellà ha de ser del 25%, o el nom de LAPO al català de la Franja, no em direu que no són exemples de la màxima ridiculesa. I n'hi ha més.
La llàstima de tot això és que ho diuen i defensen seriosament i es creuen que tenen la raó. Que els que pensem el contrari ho fem per interès i sense arguments. I no cal que siguin espanyols que no hagin trepitjat la nostra terra. La senyora Camacho, de Blanes, també ho defensa i vol fer-nos creure que s'ho creu.
Per què tanta pèrdua de temps i energies? i en Pere Navarro? he escoltat les darreres afirmacions? jo les puc entendre pensant en la seva submissió a Rubalcaba i el PSOE, però es podrien dissimular una mica.
Per cert, llegint el web de Ràdio Arenys he pensat que ICV i ERC, a l'oposició a l'Ajuntament d'Arenys de Mar, se'ls complica el darrer any i mig abans de les eleccions, amb la sortida del grup del govern del regidor del Bloc. Hauran de rivalitzar per poder vendre a la població que són més oposició que ell. Se'ls ha acabat la bona vida.