Tothom sap que Aznar no ha paït la desfeta del PP després de l'11M, ni l'error de càlcul en l'elecció de Rajoy com el seu substitut. Aznar volia continuar governant des de l'ombra, però el seu partit va anar a l'oposició, i ara que està en el govern, Rajoy no li'n fa cas.
Fa temps que Aznar fa soroll i l'excusa de Catalunya li va bé, però de moment el PP es manté ferm i xiula. Els mètodes d'Aznar no han estat mai afins a la democràcia, la qual va haver d'acatar, però molt a la seva manera. El seu àmbit predilecte és la predemocràcia. Aznar es trobaria com peix a l'aigua en un partit d'extrema dreta, si no fos que això el decantaria de moltes ofertes d'assessorament. La vida està plena de sorpreses.
Aznar no ha viscut ni en el lloc ni en el moment oportuns. De la mateixa manera que la seva popularitat va créixer, aquesta va ensorrar-se. Ara, s'aprofita del bloc d'extrema dreta que allotja el PP, que viu uns moments de calma forçada, a l'espera que les seves veus més emblemàtiques dominin l'aparell del partit. La dissort ha volgut que la majoria d'ells estiguin imputats, i la Justícia, tot i que té molt que desitjar, no els permet pujar a l'estrada. Tampoc els engarjolaran. Això seria demanar massa.
El problema d'Espanya és que personatges com Aznar podrien tornar a sortir com a grans vencedors. El canvi, doncs, seria per anar a pitjor. O sigui que ara estem governats per la millor cara del PP, una cara dubitativa, freda, especuladora, que ha perdut massa vegades el tren, però més assenyada que els brots puntuals d'alguns dels seus dirigents que no farien gens el ridícul al costat de Marine Lepen o Geert Wilders.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada