Vol que Catalunya sigui un estat independent?

La pregunta que proposa l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és: Vol que Catalunya sigui un estat independent? Una pregunta clara que no comporti diferents interpretacions i no s'hagi de discutir què vol dir, Sí o No. Jo estic d'acord que si es fa la consulta la pregunta l'entengui tothom de la mateixa manera. L'altra cosa és discutir si el país està a punt per pronunciar-se i si cal anar tan de pressa com demana l'ANC.

Esclar que hi haurà qui dirà que demanar ser un estat independent pot semblar voler estar al marge d'Europa, per exemple, i que la pregunta convindria que fos més explícita i anomenar Europa. Ja hi ha els primers dubtes. Perquè avui els estats no són independents, sinó interdependents. Pretendre ser independent és una utopia o voler convertir-te en una nova Corea del Nord.

Si el que volem és separar-nos d'Espanya, potser ho hauríem d'incloure en el text de la pregunta. Aquest matís, però, podria ser contraproduent i malsonant. Això de trencar amb algú és un missatge negatiu que no és bo que figuri en una pregunta d'una consulta que es vol positiva.

No és estrany que amb tantes persones a opinar resulti complicat consensuar una pregunta, sobretot quan no tothom ho vol de la mateixa manera ni amb la mateixa velocitat. Entretant les enquestes donen sorpreses, o no. C's s'instal·la com a alternativa al sobiranisme traient protagonisme a dos partits espanyols, PP i PSC (sense sobiranistes), que ja no enreden més a ningú. Dos partits que han perdut el nord volent agradar a tothom.

És una llàstima que un partit com el PSC, que ha estat partit majoritari al Parlament i partit de govern, hagi arribat tan avall. El discurs federalista, i sobretot de la manera en què s'ha fet, no està donant bons resultats, i després del cop de timó del cap de setmana passat, en contra de la consulta, ha acabat de rematar-los. Als catalanistes del PSC els han obert les portes i empentat perquè surtin, i els que queden tenen més opcions amb C's que amb un PSC embarrancat. Del PP català no calen comentaris. El seu discurs és rovellat i en no poder actuar d'intermediaris del PP espanyol, resulta més productiu decantar-se per C's. És per això que a Catalunya ara és cosa de tres.