dilluns, 12 d’octubre del 2009

Dos no es federen si un no ho vol

L'escridassada de Madrid al president Zapatero amb motiu de la desfilada de la Hispanitat, no sé si és un insult o un premi. Potser en el cas de Zapatero no és cap mèrit perquè el motiu que l'ha portat a la desfilada li plau i li dóna suport, però per a d'altres seria una mostra més que demostraria que no som "d'aquest món".
Avui el fet que et xiulin ja no és símptoma de res, perquè la societat s'ha acostumat a escridassar per qualsevol cosa, bàsicament per tot allò amb què no es combrega. La discrepància és una cosa i l'insult o l'escridassada són una altra. És massa fàcil protestar i massa complicat suggerir. Perquè això és el que jo demanaria.
Els fòrums d'Internet estan plens d'insults, menyspreus i crítiques generalitzades, però ni es dóna la cara, ni es concreten les crítiques, i encara menys es proposen alternatives. Això gairebé ni ho fa l'oposició política.
Avui, per a molts catalans és un dia festiu, un dia que no es treballa, però que no ens aporta cap input que ens faci reflexionar. De totes maneres jo pensava que de la mateixa manera que celebrem una derrota, la de l'11 de setembre de 1714, també podríem pensar que estem celebrant una desgràcia, la del 12 d'octubre de 1492, quan s'inicià l'extermini de cultures que es trobaven a l'altra banda del món.
Sigui com sigui, hi ha una posició fanàtica, centralista i de dretes, que continua viva a l'Espanya de sempre, l'Espanya de les províncies, com en temps de l'imperi romà. I aquesta Espanya aprofitarà qualsevol cosa, qualsevol relliscada que tinguem, per justificar la seva posició intransigent i d'odi permanent cap a qualsevol iniciativa que s'aparti del motlle establert i dictat des del centre. Estic pel model federal, però en primer lloc ens han de demostrar que ho veuen bé i no com a mal menor.