dilluns, 26 d’octubre del 2009

L'aprenentatge és continu

Aprofito un quart d'hora abans de la propera reunió, per escriure el post d'avui. De fet el to hauria de ser negatiu perquè m'he enfadat amb mi mateix. Reconec que a vegades em perden les formes i només em fixo en el contingut. Suposo que quan no hi ha mala intenció la culpa és menys greu. En terminologia dels advocats i jutges diríem que és un atenuant.
Hi ha protocols i s'han de seguir. A vegades amb les ganes de fer la feina aviat i de pressa perquè hi hagi temps per a tot, te'ls saltes i després em sap greu. No m'he enfadat perquè m'ho han observat després, sinó perquè jo no me n'he adonat abans.
A la reunió que tinc ara a les 10h, miraré de ser un convidat de pedra, ja que tinc el costum de xerrar molt i no sempre és el que em correspon, com avui que hi vaig més d'oient i, si m'ho demanen, aportar allò que cregui i pensi més idoni.
Es nota molt les persones que estan acostumades a reunir-se i discutir temes diversos, però també és cert que no en tots els ambients es practica l'art de saber escoltar. És molt important i ens ho hem de repetir mil vegades: hem d'escoltar els nostres interlocutors i no anar amb la lliçó apresa. El que més es valora d'una persona és la seva capacitat de resposta, el saber escoltar i opinar sobre el que s'està dient, i no pas sobre allò que se sabia abans de començar a parlar.
Si no anéssim tant segurs de tot, fins al punt de creure que no hi ha més raó que la nostra, els resultats de les nostres trobades seria molt millor. Això és una cosa que, tot i que hi penso i m'hi entreno, sempre m'adono que no ho he acabat de fer bé del tot. Continuarem aprenent.