dimecres, 21 de juny del 2006

Pla Estratègic del Maresme

Aquesta tarda-vespre he assistit al debat de la Comissió Territorial del Maresme nord, que ha tingut lloc a Pineda de Mar.
Des de la web de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, els alcaldes d’Arenys de Munt i Pineda de Mar ens convidaven a participar en aquest debat que s’emmarcava dins el Pla Estratègic del Maresme 2015, que impulsa el Consell Comarcal del Maresme. Tal com es podia llegir a la convocatòria, “l’objectiu és integrar en una visió compartida de futur, les voluntats, capacitats i expectatives de tots els agents que actuen en el territori [...] En resum, planificar entre tots el Maresme que volem per al 2015”.
Hi havia els alcaldes de Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Canet de Mar i Arenys de Munt. L’única absència era la de l’alcalde d’Arenys de Mar. Hi havia però representació de l’equip de govern, en la persona del regidor de Cultura i de Benestar i Família, que ha marxat abans d’hora. La llàstima és que, a diferència dels altres municipis en que els seus alcaldes han intervingut en el debat, d’Arenys de Mar només ho ha fet un ciutadà, en representació de ningú. També hi havia a la sala un representant d’Arenys Sostenible i de l’Avana.
Després de la salutació de l’alcalde de Pineda de Mar ha intervingut l’Andreu Majó, i ha assenyalat la importància del compromís de tots els municipis d’aplicar els acords que surtin del treball del Pla estratègic, i ha afegit que el planejament del Maresme globalment, és una necessitat, com també ho és que existeixi una entitat supramunicipal que marqui pautes.
El gerent del Consell Comarcal del Maresme ha fet una mica d’història dels treballs i sessions del Pla Estratègic i ha insistit en la necessitat de treballar junts, tots els municipis, atès que hi ha molts temes que no es poden solucionar de manera individual, com tampoc es solucionen en un sol mandat. És per això que parlava de l’aspecte territorial, el temporal, i un tercer: el nou model territorial que incorpora l’Estatut que s’acaba d’aprovar.
L’economista Pere Lleonart ha presentat de manera molt resumida l’anàlisi DAFO de l’Alt Maresme o Maresme nord. Com a punts forts ha assenyalat entre altres, el clima i les platges, la qualitat de vida, l’accessibilitat a Barcelona, els progressius treballs de reordenació del tràfic i també de les urbanitzacions de muntanya... Per altra banda, els punts dèbils els trobava en la forta dependència de la construcció, un nivell de formació molt baix, el desordre urbanístic, la congestió viària, una preponderància d’activitats amb molt poc valor afegit... En el capítol d’oportunitats ha parlat de la consciència sobre la necessitat de canvi de model productiu, la renovació de centres urbans i construcció dels primers aparcaments subterranis, l’expandir iniciatives plurimunicipals, la valoració de les zones costaneres i forestals... i per acabar, ha parlat de les amenaces: la desaparició de la indústria, la pèrdua de la qualitat urbana i l’envelliment demogràfic i la conseqüent pèrdua de nivell de renda.
Pere Aragonès s’ha centrat en el sector turístic i ha recordat que vàrem ser els primers i ara som els més vells. Ha parlat de la limitació a la renovació hotelera per la manca de terreny, i ha esmentat Santa Susanna com el municipi on es poden veure projectes de creixement hoteler. També s’ha referit al turisme familiar com alternativa i ha insistit que l’entorn oferia una prestacions a nivell europea, a diferència d’alguns altres països que poden ser competidors nostres en turisme. S’ha referit a la competència del sector immobiliari (tothom busca terreny), i ha assenyalat com un problema greu, a l’hora de trobar personal, el fet que es tracti d’una indústria de temporada, i que convindria poder allargar la temporada. Ha acabat proposant la marca “platges de Barcelona”, atesa la proximitat a la capital.
Mar Isla, directora de l’Escola Universitària del Maresme, ha parlat del diferent tracte que es dóna al sector turístic en relació al tracte a la resta de sectors econòmics. La característica que el diferencia dels altres és la seva dependència de l’espai físic. El turisme del Maresme està lligat a les platges i no es pot traslladar com ho podríem fer amb qualsevol altra indústria. És per això que ha volgut cridar l’atenció que sovint som massa pessimistes i que convé pensar que, al marge de si ho estem fent més o menys bé, tenim la platja, som a Europa i molt a prop d’una gran àrea metropolitana.
Mar Isla ha acabat insistint que el turisme no és únicament hotels sinó que també s’hi ha de considerar el comerç, els serveis, els productes de la terra... Sense dir noms, s’ha queixat d’aquells municipis que afirmen que no tenen turisme (això ho he sentit a dir a molts arenyencs). “El turisme és tot i no només hotels”.
Per acabar ha insistit en la necessitat de millorar la formació i també la innovació.
Hi ha hagut un llarg debat amb intervenció, primer, dels alcaldes presents, i després del públic en general. De totes les intervencions en destaco dues:
L’Andreu Majó ha demanat sobre la importància que els ajuntaments tinguin sòl públic. Pere Lleonart li ha respost afirmativament i s’ha referit a les empreses públiques que poden fer un bon treball de reserva d’habitatges protegits.
La segona intervenció ha vingut d’uns tècnics del Departament d’Agricultura que han volgut matisar el tema de l’agricultura, insistint que encara avui dia el Maresme té en l’agricultura un punt fort a protegir.
El tema de la depuradora de Pineda ha planat durant tot el debat. S’ha demostrat que és una taca negra dins el marc de la coordinació intermunicipal.
De feina n’hi ha i també caldrà veure com acaba tot el tema de la divisió territorial de Catalunya, amb els canvis polítics que se’ns acosten a nivell de país.
L’alcalde d’Arenys de Mar, per formació professional i experiència a l’administració, hauria pogut fer molt bones aportacions al debat. Caldrà però esperar una altra ocasió.