divendres, 4 de gener de 2019

Una carta als reis per a un país endormiscat

Tal com comentava dimecres, l'extrema dreta ha esdevingut l'objecte de la majoria de converses entre la població, fins al punt de deixar en segon terme el procés, que n'hauríem de canviar el nom perquè està ben aturat, o bé això és la impressió que en traiem la majoria de catalans.
Faig un esforç per imaginar-me que hi ha algú que hi treballa per dins i que s'està fent alguna cosa per desencallar aquesta situació que fa massa dies no veiem moure's. No sé si sóc jo que he desconnectat força o bé és cert que el nostre president ha callat una estona, evitant més provocacions inútils. Procuro escoltar les declaracions de la presidenta de l'ANC, que em va agradar en el seu discurs de setembre, i que no voldria que acabés en un no-res.
Avui encara no havia fet la carta als reis i he pensat que el millor que podia demanar era un canvi en la inèrcia política d'aquest 2018 i també en les persones que ens han de permetre tirar endavant per aconseguir justícia i llibertat.