dimarts, 29 de setembre del 2026

Amb paraigües, he anat a la capital

Avui m’he traslladat amb tren fins a Barcelona. Tot i les amenaces de fortes pluges m’he atrevit a fer el viatge i tot ha anat com una seda. De fet, la pluja durant els meus viatges d’anada i tornada ha estat escassa, i el tren ha estat puntual i tranquil. Aquesta circumstància, que hauria de ser la normalitat, no acostuma a ser habitual, i per això ens queixem.

El transport públic hauria de ser una prioritat per al govern de torn, tant per a passatgers com per a mercaderies. Ahir dilluns, que vaig haver d’anar a Sabadell vaig optar pel vehicle privat. Anar d’Arenys de Mar a Sabadell amb transport públic és gairebé impossible, si més no necessites moltes hores i paciència. La carretera farcida de camions. Per què? Perquè el transport de mercaderies per tren pràcticament no existeix. Què han fet les nostres autoritats durant anys? Posar qualsevol excusa i no fer res.

Hem d’insistir en la necessitat que es construeixin noves línies de tren per a passatgers i també mercaderies, millorant el servei i invertint tot el que calgui perquè no quedi obsolet i hàgim de suspendre els trajectes si plou massa o el mar està més esverat del compte.

Hi ha partits polítics a qui no els agrada un Estat fort i amb recursos per donar bon servei a la ciutadania. D’altres aposten per recaptar diners per redistribuir-los. Cal, però que es prioritzi la despesa pública de manera eficient i que al final es puguin veure resultats. De poc ens servirà si ens augmenten els impostos i la inversió no es dirigeix cap a matèries tan essencials com són la salut, l'educació i el transport públic. 

I l'alarma que ens arriba als nostres mòbils avisant-nos del perill d'inundacions i diluvi? No en fem un gra massa? Sempre poden dir que t'han avisat i no els has fet cas. Jo ahir em plantejava si no havia d'anul·lar la reunió d'aquest matí a Barcelona. Era una imprudència anar-hi? Hem viscut molts temporals i gairebé res no ens espanta. Si s'exagera gaire amb les alarmes ens podem trobar com amb en Pere i el Llop, i quan el perill sigui real, ens trobarà amb els pixats al ventre.