dissabte, 7 de març del 2020

Tants caps i tants barrets

Mai més ben dit parlant de les opcions polítiques de la dreta catalana. Si ha estat impossible la unitat entre ERC i JxCat a l'hora de fer front el constitucionalisme, ara se'ns presenten multitud de propostes gairebé tantes com polítics a l'atur.
Hem conegut que la gent que es va reunir a Poblet, exmilitants de CIU que no han acabat de veure clar on havien de continuar, finalment han decidit constituir-se com a partit polític o plataforma de partits per presentar-se a les properes eleccions.
Noms com Pascal, Recoder, Xuclà, Campuzano o el mateix Ramon Espadaler podrien formar part d'aquesta nova opció política que podríem sintetitzar com a catalanistes que renuncien a la unilateralitat, el missatge que predicava Unió Democràtica abans de fer fallida, on s'hi afegeixen exdirigents de Convergència que grinyolaven al començament de la moguda independentista dins de la formació.
M'imagino que la notícia deu caure bé entre els militants d'ERC perquè d'aquesta manera, amb el fraccionament del vot de la dreta catalanista, veuen més fàcilment que puguin arribar a ser, per primera vegada, la primera força del catalanisme independent, que no vol dir necessàriament la primera força del Parlament.
En aquesta nova formació política, pensant en les properes eleccions, s'hi podrien sumar la gent de Lliures, Demòcrates i la Lliga Democràtica, totes elles coincidents en la idea del catalanisme no trencador.