dissabte, 26 d’octubre del 2019

Llibertat

Ens ha costat una mica abandonar la capital. La Guàrdia urbana tenia tallats diferents carrers i no trobàvem la manera de poder sortir de la ciutat. Diuen que érem tres-cents cinquanta mil, encara que els organitzadors no estan d'acord amb la xifra. Sigui com sigui érem molts, de manera pacífica, però reivindicativa. L'objectiu era demanar la llibertat dels presos polítics i dels exiliats. Exigir la llibertat per considerar que la sentència no és justa.
Com en totes aquestes manifestacions, hi havia gent de totes les edats, predominant la gent gran i els adolescents. Molts venien en família, amb ganes de fer presència en un moment reivindicatiu de la llibertat, promogut per diferents entitats del país.
Observant les persones presents pensava en el govern que tenim i arribava a la conclusió que no ens el mereixem. Tenim un país sense lideratge polític, un país que respon a les crides de les entitats sobiranistes, al marge d'uns polítics que fa dos anys ens tenen aturat el govern.
Ja a casa, he vist per televisió les imatges de la Via Laietana, amb joves enfrontats amb la policia. No té res a veure amb el que hem viscut aquesta tarda, i que es correspon més amb el nostre tarannà. No m'agraden aquestes imatges, però entenc que puguin passar per la passivitat del govern català i la seva manca de direcció política. Els joves també s'avergonyeixen del govern que no governa.