dimarts, 6 de desembre de 2016

Quan i per què fem el paperot

Treballar avui és fer el paperot. Crec que una cosa així l'ha dit un representant de Societat Civil Catalana de Badalona, en relació al fet que càrrecs electes locals hagin anat a treballar als ajuntaments. I voleu dir que no l'estem fent sempre tots el paperot?
També podríem dir que les dotzenes de persones que s'han manifestat per Barcelona celebrant el dia de la Constitució han estat fent el paperot, no? O la seixantena, segons diu la premsa, que ho han celebrat davant de l'ajuntament de Rubí, i la cinquantena que els han xiulat també, oi?
El paperot el fem sovint i normalment serveix per manifestar, de manera molt expressiva, allò que pensem, volem o reclamem, però no ens deixen. Si no ho podem votar, ho manifestem. 
Anar a treballar avui, el dia de la Constitució, pot semblar una rucada, però també es pot interpretar que estem farts d'aquesta Constitució que se'ns planta a la cara cada vegada que reclamem ser lliures i poder decidir. Quina manera millor de dir que no volem aquesta Constitució que ens ofega?
Perquè el problema és quan les coses es converteixen en sagrades i inamovibles. Una constitució no es fa per canviar-la cada dos per tres, però tampoc ha de suposar una llosa que no avança amb el temps, quan sí que ho fa la societat. No voler entendre això és d'ignorància o mala fe. Que cadascú esculli el que cregui més versemblant.