dimecres, 28 de desembre de 2016

La simbologia que ens pot perdre

Hi ha qui necessita màrtirs per envalentir-se i tot fa pensar que el sobiranisme català es troba en aquesta situació. Cada vegada que un independentista és arrestat i conduit davant del jutge es mobilitza un bon grapat de sobiranistes i fins i tot et despertes amb cartells exigint el seu alliberament. 
De la mateixa manera que menteix qui no admet la parcialitat de la justícia a Espanya, també caldria analitzar quin aprofitament se'n fa des del cantó sobiranista. No té cap lògica que la Justícia espanyola deixi sense causa actuacions delictives de polítics del Partit Popular, i s'abraoni sobre fets menors dels independentistes. No cal aquesta manera d'actuar per donar-nos a conèixer que no accepten la independència de Catalunya ni res que hi faci pensar.
Avui Joan Coma ha respost les preguntes del jutge, que jo ahir escrivia que probablement no faria, i ho ha fet en castellà, la qual cosa no ha agradat a més d'un. Per què en castellà? Caldria posar-nos en la seva pell i pensar què hauríem fet nosaltres, però un pot creure que de la mateixa manera que forces que t'arrestin per presentar-te davant del jutge, per què li respons en castellà? Per no endarrerir l'encontre a la cerca d'intèrprets? No juguem amb la simbologia? Per què no arribem al fons?
Accepto el paper que juguen els símbols i que a vegades s'hi hagi de recórrer, però no podem oblidar-nos que són això, són símbols, i ens convé tocar de peus a terra. A vegades tinc la impressió que ens perdem en el conte de la lletera.