dissabte, 16 de juliol de 2016

Què passa realment a Turquia?

Es fa molt difícil saber què ha passat i segueix passant a Turquia amb aquest cop d'estat fracassat. Si és difícil conèixer què succeeix al costat de casa, imagineu-vos què podem saber realment d'un país tan diferent al nostre i amb tants intermediaris i interessos entremig que poden fer-nos creure allò que més els convé.
Sempre se'ns ha dit que els militars turcs eren el fre a una islamització perillosa en mans del president Erdogan, i hem vist com l'enfrontament entre el president i els militars era constant. Per alguns, doncs, els militars eren els garants de la democràcia a Turquia, fet que ens estranyava molt als que hem viscut el franquisme, on els militars varen actuar de manera totalment contrària.
No fa gaires mesos el president turc necessitava augmentar el seu poder i prestigi personal i el poble li va donar suport. Sempre ha estat un president fosc que no ha acabat d'ensenyar totes les cartes. No és estrany, doncs, que algú pugui pensar que l'intent de cop d'estat no hagi estat una estratègia per aconseguir encara més suport popular i desprestigiar els militars d'una vegada per sempre (?).
La primera reacció d'Erdogan, una vegada confirmat el fracàs del cop d'estat, ha consistit en empresonar els militars rebels, fet molt lògic, però també expulsant a gairebé 3.000 jutges. I això per què?
Potser en els propers dies coneixerem els detalls previs del cop d'estat fallit i també el per què de la depuració dels jutges. Al nostre país les coses funcionen diferent, el president, a qui molts li qüestionen els valors democràtics, té molta sintonia amb jutges i militars. A casa nostra ja ens agradaria que uns quants jutges deixessin els tribunals, però precisament aquells que són més amics del president, persones afins al brillant ministre de Defensa en funcions.