Sembla ser que l'exdirector de l'Oficina Antifrau és un home molt viatjat. M'imagino que és de les persones que creu en la formació continuada i que acudia a tot tipus de certàmens amb la voluntat d'estar al dia i poder fer una bona feina, amb responsabilitat i coneixement actualitzat.

El problema del nostre país és que hi ha tanta gent implicada amb la corrupció que ja no et fies de ningú. Dubtes que els càrrecs polítics utilitzin bé els recursos públics i no es paguin temes particulars amb diner públic. Que sàpiguen portar una doble comptabilitat, però no la que ens imaginem, per experiència, sinó la particular o familiar, i la que es deriva del càrrec que ocupa.
També és cert que hi ha moments en què la línia divisòria es fa difícil d'identificar. Ara no recordo quin ministre era que anava molt sovint a les Canàries, on casualment hi vivia una gran amiga seva. Hi anava per feina i es trobava amb l'amiga, o bé anava a veure l'amiga i passava per l'oficina a treure el cap? A compte de qui havien d'anar aquestes despeses?
Si el responsable de l'Oficina Antifrau es trobava a Madrid amb el ministre, les despeses havien d'anar a compte de l'Oficina, oi? Hi anava en virtut de ser el responsable d'aquesta oficina, encara que potser el motiu...
Ara que ja sabem què cobra cada càrrec electe i els seus nomenats, caldrà treballar per conèixer quins beneficis en treu a més a més: dietes, desplaçaments... No us estranyi que la suma superi l'import de la nòmina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada