La discussió en aquestes properes eleccions autonòmiques gira al voltant de les promeses que difícilment es podran complir. Del que es parla més és de la promesa de la independència que ens fa la gent de Junts pel sí, i la CUP, i que és la que més detractors té. Aquests ens diuen ben clarament que no se'ns permetrà declarar la independència. Llavors, per què Romeva, Mas, Junqueras... ens prometen que si guanyen serem independents? Hem llegit molts escrits i arguments on se'ns deixa ben clar que aquest objectiu és inassumible, per la qual cosa no podem votar aquells que ens prometen la independència, que per tant ens prometen coses impossibles!
Hi ha més promeses impossibles (dic impossibles perquè encara que una força política assolís la majoria absoluta, la decisió no està a les seves mans). El PSC, per exemple, ens promet l'Estat federal. M'hi apunto! On haig de signar? Simplement votant PSC? Em poden explicar, abans, com ho aconseguiran, encara que obtinguin els 135 escons?
Ara el senyor Rabell, del Catalunya sí que es pot, que jo no sé ben bé què és el que diuen que es pot. Deia que el senyor Rabell, que amaga sota la samarra a Joan Herrera, promet la Hisenda pròpia i el Referèndum pactat. Pactat amb qui? Amb el PP, C's, PSOE? M'imagino que consideren que Mas no s'hi ha fet prou per aconseguir el pacte. És així? És aquí on hi ha el problema?
De C's i el PP no cal parlar-ne perquè ells no busquen res per Catalunya, simplement continuar lligada a Espanya i, a poder ser, amb menys competències i recursos.
Per tant, la meva conclusió és que voti el que voti, no aconseguiré que la promesa escollida sigui una realitat, a no ser que ens hi posem molt forts i trenquem tots els lligams. És per això que hi ha tant gent (malgrat La Razón ho negui) que vol la independència ja que, impossible per impossible, tant per tant lluny de Rajoy i cia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada