Els darrers esdeveniments a Grècia, amb la dimissió del seu primer ministre, preocupen a Podemos i també a ICV, que havia trobat en Pablo Iglesias el refugi per subsistir després dels dubtes existencials de Joan Herrera. Aquest va córrer a reunir-se amb el fins ara primer ministre grec, per sortir als diaris i donar entendre que seguien la mateixa línia.
Cal veure les dificultats per sortir del lloc que es trobava Grècia quan l'actual partit en el govern va guanyar les darreres eleccions. Que ningú li vulgui carregar tots els mals d'on estan ara, perquè la situació era crítica. Cal, però també ser honestos i analitzar les promeses que es varen fer i que no s'han pogut complir. El PP ho ha patit a Espanya, encara que ho hagi negat sempre, però tots sabem que va incomplir les promeses electorals que el varen fer guanyar per majoria absoluta.
ICV pateix perquè la repercussió de Grècia no afecti greument el discurs de Catalunya sí que es pot, que personalment trobo totalment ambigu i fins i tot contradictori. ICV té por que els electors d'esquerra catalans s'adonin que realment l'única opció sobiranista i d'esquerres és la CUP, que diu les coses molt clares i per tant facilita que hi anem a favor o en contra, i no ens deixa en el dubte com passa amb la seva agrupació electoral.
Grècia està en una situació dramàtica de molt difícil solució, i els caldrà afinar molt l'opció política que presentin els dos partits en què s'ha dividit Syriza. Caldrà que ho expliquin bé i siguin coherents amb el que prometin. El mateix m'hauria agradat poder demanar a Catalunya sí que es pot, però em sembla que ja no hi serem a temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada