dilluns, 15 de juny del 2015

Unió cada vegada més desunida

Hi ha actituds similars que podem posar sobre la taula. Penso que el paper que fa Duran a Unió Democràtica és força similar al de Rajoy en el PP. La gran diferència és que Rajoy governa a Espanya i decideix amb majoria absoluta tot allò que vol, i en canvi Duran només pot anar fent la viu-viu, i algú dirà fer la punyeta a Mas.
El resultat de la consulta d'Unió Democràtica d'aquest cap de setmana és, al meu entendre, un gran fracàs de Duran, Espadaler i la resta de la Junta defensors del Sí. Tot i haver guanyat és un fracàs perquè, en primer lloc la diferència és mínima i ja sabem que quan un govern o institució organitza una consulta o referèndum, defensant una opció, té tots els punts de guanyar, i fer-ho solemnement. Això no ha passat.
També és un fracàs perquè una vegada ha guanyat el Sí, ningú sap què ha de passar. Creieu que és lògic que UDC demani a CDC que canviï el full de ruta? Si gairebé el 50% dels seus militants no ho volen! De quina manera forçarà els votants del No a que acceptin el lideratge de Duran en contra del President, CDC i ERC?
Duran ha predicat sempre que la posició de Rajoy era un error i s'ha lamentat que no s'adonés que havia de canviar. Duran i Lleida ha vist l'error de Rajoy, però no el seu. És allò de la palla a l'ull de l'altre i la biga en el propi.
Aquests dies passaran coses i suposo que seran importants dins d'Unió Democràtica. No seran, però les úniques que veurem. Forcades, també al meu entendre, continua equivocant-se, i això em sap més greu, perquè pot tenir més conseqüències.
N'hi ha que han existit sempre, però n'hi ha d'altres que han sorgit darrerament. Hem tornat als temps dels messies que ens han de salvar de tots els mals, sense que s'adonin que el més important és treballar de manera coordinada i des de la base, però tots, no només la majoria i uns quants mirant-s'ho des de dalt.