Queda molt clar que Duran i Lleida imposa el seu criteri i no permet que la pregunta interna del dia 14 de juny sobre el sobiranisme sigui clara i definitòria. En el seu lloc confecciona una pregunta, que diuen concreta, però que simplement pretén confondre els seus militants. Qui voti sí, votarà en contra del dret a decidir.

Joan Rigol segueix l'essència dels principis d'Unió Democràtica de Catalunya. Si els seus fundadors tornessin es posarien al seu costat i deixarien Duran i Lleida al racó. La por a la ruptura fa que s'actuï de manera ambigua, tant dins del propi partit polític com dins de la Federació de CIU.
Els principals afectats de la situació són els sobiranistes d'UDC, com també ho són els sobiranistes d'ICV. En aquest sentit, Joan Herrera actua imitant Duran i Lleida, en la seva ambigüitat, posant entre espasa i paret uns bons polítics que té o tenia dins del partit: Romeva, Urtasun, Camats i els meus amics d'Arenys de Mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada