dimecres, 3 d’agost del 2005

El dilluns al Palau de la Música Catalana

Dilluns vaig ser al Palau de la Música Catalana. Feia temps que no hi anava i ja en tenia ganes. El programa prometia: l’obertura Rosamunda D.644 de Franz Schubert; el concert per a piano i orquestra núm. 1 en mi menor, op. 11 de Fryderyk Chopin; la simfonia núm. 2 en Re Major, op. 73 de Johannes Brahms. Els intèrprets eren la pianista Elizabeth Sombart i l’Orquestra Simfònica Segle XXI, sota la direcció del mestre Jordi Mora.

L’orquestra la vaig veure néixer a l’època que vaig estar dirigint l’Institut Municipal de Cultura de Vic, a finals dels 90. Era un projecte que vàrem defensar i que només l’empenta i il·lusió d’en Jordi Mora podia fer esperar grans èxits, a una orquestra formada per joves, amb grans coneixements tècnics i moltes ganes de fer música, i el suport incondicional de dos conservatoris de música, el d’Igualada i el de Vic, que varen fer possible que l’orquestra fos una realitat.

Aquest dilluns, al Palau de la Música Catalana, vàrem tenir l’oportunitat de comprovar què es pot aconseguir a partir del treball, l’esforç, la il·lusió d’uns joves i un gran director. El concert va resultar un èxit, tant per la seva qualitat interpretativa com per la bellesa del programa. La pianista solista va demostrar el per què del seu reconeixement mundial i l’orquestra ens va delectar amb la seva gran professionalitat interpretativa, i per una cosa tan o més important, per la seva il·lusió que ens van saber transmetre des de l’inici al final.

Si algun dia us assabenteu que l’orquestra té programat un concert prop d’Arenys, no us el perdeu. De ben segur que m’ho agraireu.