Mobilització de masses

Tothom és lliure de fer el que consideri millor per justificar el seu treball, els seus actes. En política hi ha molta demagògia i a vegades es cau en la posició de tot s'hi val.

Les campanyes electorals s'han convertit en muntatges propagandistes cap a les persones que lideren els partits, més que no pas uns actes d'explicació d'objectius, propostes concretes i línies d'actuació.

Sembla ser que anem avançant en aquesta manera de fer i fins i tot a mitja legislatura es dediquen a mobilitzar les masses per contrarestar la incapacitat de demostrar amb fets més que no pas amb paraules, tota la feina que es realitza o es va prometre.

El nostre govern municipal treballa molt lentament i els fruits no es veuen per enlloc. Ara resultarà que la crisi de govern serà una bona excusa per justificar aquesta manca de treball.

Mentrestant els ciutadans esperem la transparència i la participació promesa. Es veu ben clar que només ens deixen parlar cada quatre anys, i llavors hem de dipositar tota la confiança a unes persones que tenen carta blanca per fer i desfer.

Estem cansats de la democràcia representativa i en volem una de participativa.

Un nou equilibri de forces a l'Ajuntament d'Arenys de Mar

Amb la sortida de Lluís Blanchar de l'equip de govern municipal, l'equilibri de forces entre govern i oposició ha canviat. A partir d'ara pot passar de tot i el que cal esperar és seny per part dels nostres representants polítics i que primi, per sobre de tot, la voluntat de fer avançar i millorar Arenys de Mar.

És possible governar sense tenir majoria absoluta?

Un nou Govern municipal per Arenys de Mar

Des de fa moltes legislatures, el govern municipal d’Arenys de Mar s’ha configurat a partir de la suma de partits o coalicions polítiques, atès que cap partit ha obtingut la majoria absoluta. En els darrers anys, l’equilibri de forces governants i oposició ha estat al voltant del 9 a 8, amb els aparellaments CIU – PP, i ERC – PSC – ICV. Amb la sortida de l’equip de govern, a mitja legislatura, del fins fa poques setmanes regidor d’Urbanisme, Lluís Blanchar, s’ha perdut la majoria absoluta i s’ha creat una situació insòlita a Arenys de Mar.

Davant d’aquest fet es presenten diferents solucions: en primer lloc, el govern de CIU-PP en minoria, pactant puntualment amb els diferents partits a l’oposició. Una segona opció és la de formar una coalició de forces per aconseguir la majoria absoluta. Aquesta majoria es pot fer amb l’acord entre l’actual equip de govern i alguna de les formacions de l’oposició, o bé a través d’un compromís dels actuals grups de l’oposició amb el nou regidor no adscrit.

Cadascuna de les solucions té els seus pros i contres. Governar en minoria vol dir estar pactant contínuament els diferents acords de govern. Un fet que hi ha municipis que realitzen des de fa molts anys i ningú no els pot acusar de no haver aconseguit fer avançar el seu poble. El pacte de l’actual govern amb una altra força política té, aparentment, el handicap del PP. Difícilment els tres partits de l’oposició acceptarien fer govern amb el PP, i per altra banda, CIU ha deixat ben clar que no vol trencar amb el seu tradicional company de govern a Arenys de Mar.

Tot aquest conjunt d’hipòtesis i conjectures estan molt bé, però per sobre de tot cal no oblidar la responsabilitat de gestionar el municipi. No seria bo per ningú, i menys per Arenys, si de tot aquest guirigall en resultés un desgovern fins a les municipals de 2007, i que decisions tan importants com pot ser l’aprovació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, quedessin congelades dos anys més.

Seria equivocat afirmar que en aquesta legislatura no s’ha fet res, però no és menys cert que s’ha avançat molt poc. La impressió de molts ciutadans és que continuen encallades moltes promeses electorals i aviat arribarem a la meitat de la legislatura. A vegades perquè no s’explica prou bé i altres vegades perquè realment no s’hi ha treballat, els ciutadans no acabem de veure els fruits que ens havien promès.

No es tracta ara de fer un repàs exhaustiu de les promeses electorals, però podem trobar alguns exemples. Tampoc caurem en la trampa de creure’ns que tot el que ens prometien durant la campanya electoral es pugui dur a terme, ja que, per més bona voluntat que tinguessin, no hi ha capacitat per realitzar tot el llistat d’objectius, sobretot en el cas de CIU que és qui va confeccionar un programa més ambiciós i ben presentat.

CIU va prometre moltes coses i també és cert que algunes s’han iniciat però en queden moltes per resoldre, algunes de prou importants i que, al meu entendre, difícilment s’aconseguiran abans de 2007. Per citar-ne algunes, diré que sobre equipaments continuem amb un pla d’usos del Calisay obsolet, ja que data d’abans de la seva inauguració. En caldria un de nou que fes possible una major utilització de l’edifici per part de les entitats. Per altra banda, no sabem que s’hagi fet l’estudi dels equipaments públics d’Arenys, ni tampoc s’ha iniciat cap consulta sobre l’ús de l’edifici Xifré o de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. També hi ha pendent l’estudi de la resta d’equipaments culturals, encara que, en aquest cas, podria ser que se’n parlés durant l’elaboració del Pla d’Acció Cultural, que sembla que s’hi està treballant. No sabem res del passeig marítim entre Arenys i Canet, ni d’Arenys a la musclera, ni si s’ha redactat el Pla director d’aigües.

De l’ús del Reglament de Participació Ciutadana no en puc dir gaire res perquè CIU no en parlava durant la campanya electoral, però sí del seu soci de govern, el PP, que de les poques promeses concretes que va fer, contemplava la dels pressupostos participatius. Per ara no hi ha cap iniciativa que pugui fer pensar que aquesta promesa es complirà durant aquesta legislatura.

Davant la nova situació política caldria aplicar el càlcul del màxim comú denominador, i tirar endavant els projectes resultants. I també demanaria més transparència i capacitat de diàleg, cosa que li ha mancat a l’actual govern de CIU-PP. L’oposició pot fer un bon servei al municipi si pren consciència de la nova situació i és capaç de pactar el futur immediat del nostre municipi. CIU, com a força principal i guanyadora de les darreres eleccions municipals, ha d’acceptar la nova realitat i responsabilitzar-se de fer avançar Arenys per evitar que la situació on s’ha arribat, per important que sigui, bloquegi el treball que des del govern municipal s’ha de dur a terme.

M’agradaria pensar que el nou equilibri polític facilitarà la participació de les entitats i ciutadans arenyencs, en la presa de decisions que afectin de manera important el municipi. Penso en el Pla d’Ordenació Urbanística, en un Pla d’Equipaments Culturals i en els treballs de l’Agenda 21 en sostenibilitat i defensa del medi ambient, entre altres. Si no som capaços de pactar en aspectes importants, no podrem avançar com a poble.

Publicat a "L'Ametlla d'Arenys", març 2005

Tractat per a la Constitució Europea

D’aquí a pocs dies podrem exercir el nostre dret democràtic de votar en referèndum la nostra acceptació o rebuig a la Constitució Europea. El fet de votar és un dret però també una responsabilitat. Actuar doncs de manera inconscient és una falta de respecte a la democràcia que tant vàrem enyorar en aquells llargs anys de la dictadura franquista. Tenim per tant l’obligació de meditar el nostre vot i decidir en conseqüència.

No seré jo, però, qui us doni consells sobre l’orientació del vostre vot sinó que tan sols voldria apuntar alguns trets que us poguessin ajudar a l’hora de buscar quina ha de ser la vostra decisió.

D’entrada no em semblaria bé que el vostre vot fos només un vot de confiança al partit o coalició que acostumeu a votar, sinó que seria bo arribar més lluny en l’anàlisi del què representa aprovar o no la nova Constitució.

Tampoc seria bo actuar moguts només pels nostres anhels autonomistes o independentistes, ja que, sense oblidar-los, hem de veure què es pot decidir des d’Europa i què és el que s’ha de decidir des d’Espanya. No podem pretendre que els de fora ens solucionin les nostres picabaralles, sinó que, en tot cas, hem de procurar que no ens hi posin més impediments.

Seria bo, a més, recordar que la construcció d’Europa l’anem fent pas a pas i que aprovar la Constitució vol dir avançar una etapa, amb un seguit de drets però també d’obligacions que caldrà analitzar si ens convenen, i no aprovar-la vol dir continuar en l’etapa actual que és la que s’escriu al Tractat de Niça. Amb això també cal entendre que un vot negatiu a la Constitució no significa necessàriament un vot contra Europa sinó, en tot cas, contra la manera de construir Europa d’aquesta Constitució.

La sensació que des de fora ens construeixen l’Europa que ells volen, no és una sensació casual. Els governs europeus, i d’aquests els més forts, són els que han anat decidint el camí a seguir en la constitució d’una Europa unida. Amb aquesta Constitució es dóna més contingut al paper del Parlament Europeu, que està format per les persones escollides per nosaltres. També és cert que es mantenen una colla de polítiques que s’han d’aprovar per unanimitat i això fa que es puguin vetar decisions polèmiques que perjudiquin a uns pocs països en benefici dels altres. Aquests serien els casos de les polítiques fiscals i d’exteriors. No és menys cert però, que n’hi ha tota una altra colla que fins ara calia el vot unànime i que ara només requereixen la majoria simple dels vots.

També canvia la ponderació del vot, de manera que es té en compte el nombre de ciutadans de cada país, però, per no perjudicar els països més petits, també preveu que per poder vetar qualsevol decisió serà necessari l’acord d’un nombre mínim d’estats, d’aquesta manera s’evita que els estats més grans puguin fer anar a remolc els altres.

Per primera vegada aquest tractat amb categoria de constitució, és consultat als ciutadans per a la seva aprovació, i aquí rau la importància de la nostra corresponsabilitat a l’hora d’emetre el nostre vot. Tot i que el resultat no és vinculant.

La Constitució parla d’estats i no parla ni de les regions ni dels pobles. Els catalans sempre estem topant amb administracions públiques allunyades i en canvi les més properes són força buides de competències i amb molt poques coses a dir. Per alguns partits i persones aquest serà un motiu important per votar-hi en contra. D’altres s’acontentaran amb la lletra menuda de la Constitució on es parla de la subsidiarietat de les regions i dels pobles, aplicant-se les decisions en el nivell idoni, i també en el fet que sempre es pot recórrer qualsevol decisió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Per nosaltres els catalans, no s’ha contemplat que la nostra llengua fos oficial. Tots sabem les dificultats que tenim a casa nostra i el llarg camí que hem hagut de recórrer i el que ens falta encara. Ens hauria agradat aquest reconeixement que entenem hi tenim dret. Tot i així hi ha qui opina que el debat no està tancat i que es continuarà discutint atès que no hi ha res escrit a la Constitució que ho prohibeixi.

L’anàlisi no és exhaustiu ja que hi ha molts altres aspectes a estudiar i comentar: podríem estar parlant de temes socials, de la manera que tracta el món del treball, la immigració, la dependència de l’OTAN... Per altra banda crec que, tot i les falques publicitàries i la distribució del text de la Constitució, he trobat a faltar informació més didàctica al ciutadà, però al mateix temps, més interès per part del ciutadà davant l’oportunitat de manifestar la nostra opinió amb el vot del dia 20 de febrer. La Constitució parla per primera vegada de principis, valors i objectius que han de configurar un model europeu, i unes polítiques fiscals i econòmiques que ens han de permetre fer front al fenomen de la globalització que sobrepassa la capacitat individual dels estats. Això és important i s’ha de valorar.

Encara som a temps a cercar informació detallada de la Constitució Europea que ens permeti emetre un vot conscient i d’acord amb el nostre tarannà. El meu consell és que voteu, sigui a favor o en contra, però que participeu amb el vostre vot en el debat sobre la construcció d’una Europa més forta i alhora més justa. Val la pena!

Publicat a "L'Ametlla d'Arenys", febrer 2005