dilluns, 7 de novembre del 2016

El referèndum no és una línia vermella, sinó llibertat d'expressió

Ara que la dreta catalana cada vegada està més dividida, potser li tocarà el torn a l'esquerra reunificar-se i deixar enrere aquelles dèries per acaparar poder encara que sigui a base de trossejar-se. Llegia avui que el líder d'ICV Ernest Urtasun estava obert a col·laborar amb el PSC després d'haver vist gestos interessants durant el seu congrés d'aquest cap de setmana. Li retreu, això sí, que no estiguin a favor del referèndum.
És curiós com els socialistes critiquen els independentistes perquè estan perdent el temps en una cosa que no passarà mai, i ells s'entretenen parlant de projecte federal per a Espanya, quan també han de saber que és una utopia, ja que només s'ho creuen ells, i ni tan sols tenen el suport del seu soci, el PSOE.
És una llàstima que no hi hagi més complicitat entre els partits polítics catalans més interessats pel futur del nostre país, sigui amb o sense Espanya, en demanar un referèndum que, d'entrada, no té garantit l'èxit del Sí a la independència, ni molt menys!
Demanar, exigir, suplicar... que ens deixin votar en un referèndum no hauria de veure's com un desastre en partits polítics de tall democràtic, com han demostrat fins ara, sinó que hauria de ser el punt de partença. Primer demanar el referèndum i després, que cadascú demani als catalans que votin el que millor els sembli. Escòcia ho va fer i va guanyar el No, i tothom va acatar el resultat. No és això democràcia? El referèndum no és una línia vermella, sinó una eina essencial d'un sistema democràtic.
Totes les excuses legals en contra del referèndum són excuses de mal pagador. Si hi ha voluntat política tot es pot resoldre. Negar el dret a votar no és la millor manera de defensar un model de democràcia, i en això el PSC hi hauria de reflexionar. Us imagineu per un moment l'esquerra catalana unida després de tant de temps?