Tot esperant els resultats de les eleccions europees d'aquest diumenge, us volia parlar del Montseny. Tot això perquè avui, quan era a Vic he sentit per la ràdio que hi havia un tap a la C-17, a l'alçada del Figaró i hem decidit tornar a Arenys per Collformic.
Hi he passat moltes vegades, encara que últimament no ho acostumo a fer, però tot i així cada vegada que segueixo el trajecte m'enamora el paisatge. És ben bé que no sabem valorar allò que tenim i sempre envegem els altres. Sense caure en el parany de només mirar-nos el melic, és bo que reconeguem allò que molts voldrien per a casa seva. El Montseny és únic.
A més, a l'hora que hi he passat no hi veies a ningú. Sovint l'aglomeració de visitants desllueix el paisatge i et fan nosa, sense adonar-te que tu també els en fas. La sequera que veus a través de la finestra del cotxe, que vèiem aquest matí entre Arenys i Vic, al Montseny desapareix i, sense llençar les campanes al vol, t'atrau i d'alguna manera t'assossega. A vosaltres no ho sé, però a mi em preocupa quan veig aquesta manca d'aigua. És sinònim de pobresa.
D'alguna manera enyoro les passejades pel Montseny sota el guiatge d'en Ramon Verdaguer. Ara potser no podria seguir de la mateixa manera que ho feia, però agafant-ho amb més calma...
Per ara només sabem el grau de participació, que dóna a Catalunya 10 punts per sobre respecte a les eleccions de fa cinc anys, però d'aquí a un parell de minuts ens donaran dades des del Ministerio. Les valoracions les farem en el post de demà dilluns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada