Ahir dissabte vàrem assistir a la conferència sobre la llengua d'Oc a la sala noble del Calisay, a càrrec de Perrine Alsina, membre del Centre Internacional i Regional de Desenvolupament de l'Occità, de Besièrs (CIRDÒC).
La regidora de Cultura va presentar l'acte i ho va aprofitar per recordar que aquest mateix dissabte la presidenta del Casal català de Brussel·les, l'arenyenca Roser Maresma, havia donat la benvinguda al president Puigdemont en el seu retorn a Waterloo. A continuació, el seu pare, en Miquel Maresma, organitzador de l'acte ens va fer cinc cèntims sobre la llengua de la conferenciant per tal que ens resultés més entenedora.
Perrine ens va explicar quina és la tasca del CIRDÒC, en el desenvolupament de la seva cultura i la seva llengua, i ens va explicar la situació en què es troba l'ensenyament i la parla de la llengua d'OC.
La conferència va resultar molt interessant i la Perrine se la veia enamorada de la seva feina, la qual cosa transmetia la seva il·lusió i ganes de treballar, amb tota la modèstia del món ateses les circumstàncies.
Mentre ella parlava, vaig pensar que som afortunats els catalans perquè la situació de la nostra llengua no té res a veure amb la seva i, malgrat que encara hem de batallar per a la normalització de la nostra cultura i llengua i la recuperació dels nostres drets, estem molt lluny de la situació d'Occitània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada