Continua el procés, post procés, de sentenciar en ferm els diferents estaments i persones implicades en els fets del 20 de setembre i de l'1 d'octubre. Es posa molt d'èmfasi en els consellers i president del govern, ara empresonats o a l'exili, i passa més desapercebudes altres sentències com la dictada contra el major Trapero, la gran víctima del procés.
Trapero tenia un paper molt complicat i sabia que fes el que fes seria criticat per ambdós bàndols, amb l'agreujant que un d'ells el condemnaria. El paper dels Mossos d'Esquadra no ha agradat mai a l'Estat espanyol, i encara menys l'actitud de les esmentades dates. El govern de Madrid i tots els seus jutges veuen bé el comportament de la guàrdia civil i policia nacional, però mai entendran la voluntat de dialogar, encara que sigui amb les persones a qui has de controlar.
Rajoy i els seus només han vist bé la garrotada, bàsicament per dos motius. Per una banda és una manera il·lustrativa del domini d'Espanya, i per l'altra s'atonyina catalans i catalanes. El més trist de tot és que personatges com Iceta ho hagin beneït des del primer dia. Això tampoc ho podem oblidar.
No sabem quin serà el final del major Trapero, però intuïm que ho té molt negre. Passi el que passi no el podem deixar oblidat, i hem de fe el que calgui perquè no pagui per tots els que un dia vàrem creure que demostrar la voluntat d'expressar-nos democràticament era legítim. A Espanya, però, anar en contra del govern i del jutge és un acte de terrorisme i rebel·lió. La llibertat d'expressió està fora de joc, i molt ens temem que Pedro Sánchez poca cosa hi farà per recuperar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada