Diu Arrimadas que no assistirà a una reunió amb el president mentre es mantingui, al balcó de la Generalitat, la pancarta reclamant la llibertat dels presos polítics. El President farà molt ben fer de no entrar en el joc d'Inés Arrimadas, perquè la pancarta expressa una demanda completament justa i que té tot el sentit del món. Els presos hi són per venjança dels jutges i polítics espanyols.
Arrimadas fa un discurs fals que, o bé és una ignorant o una mala persona. Dir que Torras és el president de la meitat de catalans és no acceptar el mandat democràtic de les urnes. Si fos ella la presidenta de la Generalitat, ho seria de la totalitat dels catalans? Seguint el seu criteri, no seria la meva presidenta ni la de molts catalans, de l'altra meitat. Tenint en compte, però el que penso jo de la democràcia, sí que ho seria, encara que no l'hagués votat, com ho varen ser Pujol, Maragall, Montilla, Mas i Puigdemont, que foren escollits per la majoria del Parlament sorgida de les urnes.
Jugar com ho fa Arrimadas i el seu partit polític a l'enfrontament perquè sí, no beneficia el país que hauríem de creure vol defensar. La seva visió de Catalunya és totalment contrària a la visió del nostre president, però és ell qui ha obtingut els vots necessaris per a la seva designació, encara que sigui per un marge tan escàs.
El dia que el Parlament de Catalunya nomeni presidenta de la Generalitat Inés Arrimadas, si aquest és el cas, ella serà la meva presidenta, malgrat ho sigui a contracor. El problema d'Inés Arrimadas és un problema d'incapacitat democràtica per acceptar les regles del joc. No pot acusar els altres d'allò que ella faria en el seu cas. Necessita moltes lliçons de democràcia i, pel que hem pogut veure des del seu escó al Parlament, de dignitat per ocupar un lloc de tan alta consideració institucional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada