Els personalismes en els partits polítics afavoreixen els governs dels partits més reaccionaris i piramidals de les democràcies dèbils com és la nostra. Mentre l'esquerra catalana i l'espanyola tinguin tants problemes de personalismes per aconseguir el comandament del seu partit polític, la dreta ho aprofitarà per continuar en el poder, malgrat la corrupció.
La ciutadania s'allunya de les lluites personalistes dels partits i tria la calma i tranquil·litat dels partits que no discuteixen el seu lideratge. En el cas d'Espanya és evident. Malgrat els atacs de l'expresident Aznar, Rajoy ha aconseguit mantenir el seu lideratge i fer fora totes aquelles persones que li podien fer ombra. Per contra a l'esquerra els líders han estat, des de ja fa molt temps, qüestionats per la pròpia militància.
¿Qui no veu, en els atacs de la presidenta andalusa al líder del PSOE Pedro Sánchez, un senyal de feblesa i debilitat que els deixa en desavantatge davant del PP?
Podemos ha estat víctima del mateix mal. Les lluites internes els ha afeblit, i els ha fet perdre la credibilitat que necessitaven per esdevenir una alternativa de govern. Ara a Catalunya, la coalició Catalunya sí que es pot afronta lluites internes de poder i lideratge que amenacen amb la ruptura. Aquestes situacions impossibiliten que es converteixin en alternatives, perquè els ciutadans se n'allunyen tant com poden. Mentre no canviïn de xip, el poder polític continuarà en les mateixes mans i ens haurem d'oblidar de qualsevol intent regeneracionista. Només així es pot entendre que partits corruptes com el PP continuïn acaparant vots de la ciutadania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada