diumenge, 11 de setembre de 2016

Criticar els independentistes exigint un referèndum

Ara és l'hora de quadrar sumes i fer declaracions interessades per confondre el públic i, el que és pitjor, intentar autoconvèncer-se que els altres han perdut. I tot per què? per no acceptar que un pot estar equivocat; que potser els altres tenen alguna part de raó.
La guerra de xifres que es produeix després d'unes manifestacions ratlla el ridícul. Ja ho sabem que passarà i que el govern civil anirà a la baixa quan no li interessi i a l'alça quan el beneficiï. Els organitzadors sempre van a l'alça i la policia local acostuma a quedar-se al mig, no acontentant a ningú.
He estat a Salt, i ho hem decidit havent dinat. ¿Fem una sortida tots quatre que aquest estiu encara no hem anat enlloc junts? Per què no anem a Salt, que no hi hem estat mai? I allà hi hem trobat la germana i cunyat.
Hi havia molta gent. Quanta? No ho sé, però molta gent i diversa. Saps aquelles cares i fesomies que et trobes al carrer i que t'imagines que són molt diferents de tu? Doncs també hi eren, i a més hi anaven amb la samarreta de la trobada i estelades, i tu no!
Les dues darreres edicions les havíem passat a Vic, fent companyia al pare. Enguany no teníem cap intenció d'anar-hi, però a darrera hora i havent complert amb la nostra assistència a l'acte institucional de la meva vila, ens hi hem apuntat.
M'agradaria que els opinadors no es deixessin portar pel rancor, l'odi o la ràbia, i opinessin amb respecte i, sobretot, conscients que estan opinant i no sentenciant. Cada any per l'Onze de setembre llegeixo comentaris de menyspreu en boca de persones que no poden amagar la ràbia que els fa que molts catalans surtin al carrer a demanar la independència. Aquestes persones rancoroses i que no volen la independència, haurien de lluitar per poder manifestar la nostra voluntat en un referèndum pactat i legal. Tot el demés són excuses de mal pagador.