dissabte, 4 de gener del 2014

Testimonis que ens fan reflexionar i entendre per què no anem bé

Avui al diari La Vanguardia hi he trobat dos articles interessants, o que destacaria de la resta del diari. En primer lloc, a la secció La Contra (jo sempre començo el diari per la darrera pàgina), he trobat que era una molt bona entrevista a un bomber que segurament va salvar la vida perquè el dia 11S estava fora de servei i, tot i que es va presentar al lloc de treball de seguida que va tenir coneixement dels fets, el cap que l'havia substituït ja era mort, i com ell molts més amics seus.
No es tracta només d'una descripció d'uns fets que realment ens varen trasbalsar, sinó que hi ha alguna frase, com aquell que no diu res, que diu molt més del que ens pot suggerir si ho llegim de manera superficial.  "Cap d'aquells homes no va arriscar ni va perdre la vida per un sou", i continua "...no entrem en un edifici en flames per la paga". I quan comenta que el cap dels bombers va morir amb els altres caps, en enfonsar-se el sostre del post de comandament, perquè era amb ells en lloc de dirigir tots els equips sense arriscar-se, a la pregunta de l'entrevistador de per què hi era, el bomber Ronald Spadafora li contesta: "Perquè els bombers que s'estan jugant la vida, si et veuen al seu costat,  se senten millor. En Peter (el cap) abans que cap havia estat bomber, i també havia sentit això i ho sabia".
La cirereta final és la reflexió en veu alta de Lluís Amiguet: "El cap de bombers Spadafora em dóna l'antídot contra la desafecció ciutadana envers els polítics i les institucions: si volen que els estimem, ens han de donar més del que els paguem."
El segon article que us proposo que llegiu és Sabatines Intempestives, de Gregorio Morán. "La banca, de vegades, mata". Ens explica, a la manera que ens té acostumats l'articulista, el suïcidi d'un policia a la presó d'Albocàsser, Castelló, víctima de les preferents. Estic segur que, com a mi, no us deixarà indiferents.