dilluns, 11 de març de 2019

Què li passa a la dreta?

Un país no es pot construir a partir de l'odi i la venjança, sinó de la justícia, l'empatia i la solidaritat. La diversitat d'un país no pot manifestar-se en baralles, insults i guerres, sinó en el respecte a qui pensa diferent de tu, en la humilitat de qui està segur que no només ell té la raó.
L'alternança política és bona si serveix per millorar allò que es considera que l'altre no ho fa prou bé, ja sigui per desídia, cansament o rutina, però mai com a revenja fruit d'uns resultats electorals que un dia et seran adversos.
Si repassem la situació actual a Espanya ens adonarem que la rivalitat entre els líders dels diferents partits no és una rivalitat sana, ni democràtica, sinó tot el contrari. La seva actitud passa per insultar l'adversari, difamar sense prova i mentir al poble per aconseguir guanyar adeptes.
Avui, que es commemoren els 15 anys de l'atemptat de Madrid, amb gairebé dues-centes víctimes mortals, encara hem hagut de sentir unes declaracions repugnants del líder del PP, el senyor Casado. Com es pot configurar un lideratge d'un dels grans partits espanyols a partir de la difamació, la mentida i la ràbia? Què li passa a la dreta espanyola que sembla no tenir límits, es radicalitza i tot li val per aconseguir la majoria que li permeti governar?
I per extensió, què li passa a la dreta europea? I a la catalana? En aquest cas sembla que s'entretinguin fent-se l'harakiri. No crec que es pugui fer pitjor. Què vol dir imposar una llista per sobre d'altres d'un mateix partit? Què se n'ha fet dels hereus de Convergència Democràtica?
Llegint tot el que passa dins del conjunt de partits i subpartits que s'han desencadenat, no ho acabo d'entendre. És ben bé que ara podria ser l'hora dels partits d'esquerra, no només a Espanya, sinó també a Catalunya. El problema, però és que mai s'ha sabut aprofitar suficientment els regals de la dreta desorientada, i molt em temo que en aquesta ocasió no serà pas gaire diferent.