dissabte, 30 de març del 2019

Lluitar per no repetir la història autoritària

Sempre m'he preguntat com és possible que es voti democràticament un dictador. L'origen de la pregunta l'he buscat a l'exemple de Hitler a l'Alemanya d'ara fa cent anys. Una Alemanya i una Europa que l'escriptor Stefan Zweig ens il·lustra molt bé i que tinc molt present quan analitzo la situació actual.
Avui, precisament, llegint una crònica del Brasil amb unes declaracions i una actitud del seu president, elegit democràticament, he recuperat la meva pregunta redundant. Ja no m'haig de referir al segle passat, sinó que malauradament estem vivint un procés molt semblant. Un poble, el brasiler, que ha escollit democràticament com a president un dictador que farà tot el possible per descafeïnar l'esperit democràtic del seu poble, de moment rememorant l'aixecada de 1964 que va portar 21 anys de dictadura.
Però no hem d'anar tan lluny perquè a Europa també tenim exemples d'aquesta contrarietat. Què ens passa als humans? Com podem ser tan desmemoriats? Per què som capaços d'escollir aquells que ens portaran el caos, la injustícia, el dolor? Tenim exemples a Polònia, Hongria, Romania i també a Itàlia, i ara serà el torn d'Espanya?
Serem capaços els espanyols de donar el poder a l'extrema dreta? Ho podem fer votant-los directament o a les seves crosses. Que no ho deixen prou clar amb les seves declaracions? Què necessitem més perquè se'ns obrin els ulls?
En els propers dos mesos el futur d'Espanya i d'Europa pot afeblir perillosament la democràcia i tota lluita social dels darrers anys anar-se'n a la m... No podem repetir la història dels nostres avantpassats, el seu sofriment ens ha de servir per no caure en els mateixos errors. Com pot ser que uns personatges execrables puguin aconseguir els vots de la ciutadania? Hem de treballar perquè al nostre entorn no hi tinguin cabuda i que aquest sigui cada vegada més extens, per foragitar-los i negar-los qualsevol possibilitat de fer més mal a la nostra societat.