diumenge, 2 de setembre de 2018

Lluís Pasqual dimiteix

He llegit l'entrevista a La Vanguardia i notícies arran de la dimissió de Lluís Pasqual com a director del Teatre Lliure. Evidentment que no prendré part de cap bàndol perquè desconec els motius de qui el va denunciar per mals tractes i també desconec la manera de treballar de Pasqual. Precisament l'acte que faig en aquest escrit és el de no parlar per parlar ni criticar sense prou base, per no dir cap.
El problema de les xarxes socials és la facilitat en què una persona pot resultar acusada sense motius, i no sé si aquest és el cas, i les dificultats per recuperar la reputació en el cas que es demostri que ha estat una crítica injusta. És molt fàcil criticar i no tant reconèixer l'error.
Potser la jove artista que es va queixar del mal tracte de Pasqual tenia l'espina clavada per uns fets desagradables, però la generalització sempre és perillosa i un ha de pensar-s'ho dues vegades abans de no escriure alguna cosa que se'n pugui arribar a penedir.
De tot plegat n'hem d'aprendre i sobretot preocupar-nos per la facilitat en què es creen grups de suport o crítica a uns fets que la majoria dels signants ignoren. Ens queixem dels jutges que sentencien no sempre de la manera més justa, al nostre entendre, però som els primers de sentenciar sense haver llegit tot l'historial. Hem de ser més cauts a l'hora de sentenciar i procurar ajuntar a la crítica els nostres arguments.
Jo només puc afegir que el Teatre Lliure és un referent arreu i que Lluís Pasqual té un currículum com a director teatral que molts voldrien. Què va passar no ho sé, però en tot cas qui tingui arguments per acusar-lo que ho digui, i si no els té que calli per sempre.