dilluns, 1 de maig de 2017

Apallissar una persona no és incivisme, sinó delicte

Avui apareixia la notícia d'una noia, treballadora del metro de Barcelona, que va ser agredida per unes persones que transitaven amb bitllets falsificats. A la noia, que no els va deixar passar, la varen esperar a la sortida de la feina i la varen apallissar fins a trencar-li la mandíbula.
La reacció de molts és criticar un sistema judicial que és massa garantista i que sembla defensar més els incívics que les seves víctimes. Fixeu-vos les vegades que apareix la frase "entren per una porta i en surten per l'altra".
No pot ser que les persones que procuren comportar-se, ser educades i respectar els altres, tinguin la sensació que els cara-dures són els que viuen millor, perquè la llei no és prou severa, o si més no la seva aplicació és massa tova. Això és com tot, les persones ens deixem portar per allò que veiem, i un lloc brut no rep el mateix respecte que un lloc net i endreçat. En el cas del civisme això també passa. Quan no hi ha prou vigilància o bé les conseqüències del delicte són insignificants, més persones s'atreveixen a incomplir les normes, i tot plegat esdevé un peix que es mossega la cua.