La corrupció del PP, els atacs espanyols al dret a decidir i les reformes legislatives de Wert, Gallardón i Jorge Fernández Díaz dissimulen o treuen protagonisme a la notícia sobre la mala gestió de l'ACA quan estava en mans d'ICV. Tot té la seva incidència i res no és justificable, encara que no tingui l'efecte mediàtic d'altres irregularitats.

Tot això hauria de servir per admetre el mea culpa i no sé tan explícits a l'hora d'exigir responsabilitats als altres, quan a casa s'amaga la porqueria sota l'estora. Caldrà seguir si els fets pels quals s'imputa l'exdirector de l'ACA, el senyor Manuel Hernández, són deguts simplement per una ineficient gestió o bé hi ha alguna cosa més per la qual es pugui posar en dubte la seva honestedat.
Els polítics no estan passant pel seu millor moment i n'estem trobant massa que no han fet bé les coses. Podem perdonar els errors si hi ha voluntat d'esmena i es reconeix l'error, però no podem acceptar la corrupció descarada, i en aquests moments no tinc cap seguretat que el president del govern espanyol i alts càrrecs del seu partit no hagin estat corruptes voluntàriament, en el seu afany d'arribar al poder i fer i desfer el país sense tenir en compte la ciutadania. Aquí hi ha el gran problema d'Espanya, i voldria pensar que a casa nostra es poden fer millor les coses. Tinc, però els meus dubtes.
Per cert, la nova justícia universal del super ministre Gallardón ja ha deixat setze narcotraficants al carrer, i ara vindran les ablacions que tampoc no podran ser perseguides, jutjades ni sancionades. Aquesta és una demostració de les conseqüències del 'bon' govern del Partit Popular a Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada