Són molts els comentaris que es poden llegir aquests darrers mesos sobre la Consulta, el Pacte fiscal, el Dret a decidir, o d'un estatus especial per a Catalunya, i seria bo pensar que hi ha possibilitats de diàleg per poder arribar a un consens, però res ho fa suposar.
De totes maneres s'ha de reconèixer que l'actitud de bona part del país amb el president i els partits que li han donat suport, al davant, ha canviat el panorama. Ja no tothom pensa el mateix que un parell d'anys enrere, o fins i tot més recentment. El PP no es podia imaginar que el president català arribés tan lluny en la seva reivindicació pel dret a decidir, i és per això que no s'ha cansat de buscar tot tipus d'improperis per desacreditar-lo. Ja se sap que quan no es troben raons s'utilitza l'insult.
També avui el PNB ha parlat del dret a decidir d'Euskadi i Catalunya, i demana diàleg per arribar a reconèixer la singularitat d'ambdós estats. Tot és prou complex i s'accelera suficientment com per pensar que el govern espanyol no ho tindrà fàcil si no canvia d'actitud. Ara li sembla suficient plantejar la reivindicació catalana com un escalfament del cap, un excés de sol. Arribarà, però el dia que s'adonarà que la seva actitud 'xulesca' no porta enlloc, si no és al caos i el conflicte. Ho anirem seguint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada