Llegia una crònica de campanya electoral de Pedro Sánchez a Barcelona i el titular deia: "Busco vots fins i tot de sota les pedres", per justificar la seva aliança amb ERC. Si repassem la història política d'aquest senyor crec que arribaríem a la conclusió que té un gran poder de seducció tot i que després totes les seves promeses es converteixen en fum. ERC ho ha patit en la seva pròpia carn i malgrat això segur que hi tornarà a caure.
La sort del president és que l'alternativa espanta. Ningú no podrà acusar els populars d'amagar la veritat, d'estar enredant a la gent. El que estan fent a comunitats autònomes com el País Valencià o les Balears, per dir-ne dues de molt properes a nosaltres, és prou clar i evident i no ens haurà d'estranyar si al final acaben governant a Espanya, com tot ho fa pensar.
Encara avui llegia, a les xarxes socials, defensors de l'abstenció, el vot en blanc o nul, i no ho acabo d'entendre. Potser algú m'ho podria argumentar de manera que ho entengués, però no ho he sabut veure i no crec que sigui una bona idea. Sempre he defensat que calia votar, i ho havíem de fer pel partit polític amb qui tinguéssim més confiança, i a manca d'aquesta, a aquells que menys ens disgustessin, i fins i tot votant en contra d'aquelles forces que ens poden fastiguejar el nostre futur.
La manca de sintonia entre les forces independentistes no la podrem resoldre en quatre dies, ni en quatre anys, encara que ens hi poséssim a treballar des d'ara. El fracàs del Procés ha fet massa mal, i el poc nivell polític i humà dels nostres dirigents hi ha fet la resta. L'atac sistemàtic contra el nostre país, la nostra llengua, la nostra cultura. L'odi contra tot allò que porta el nom de català, és massa important com per no prendre's seriosament aquestes eleccions i no anar a votar. Com algú escrivia, també a les xarxes, votar un partit independentista, malgrat no ens hagi convençut l'actitud d'ERC, que només ha aconseguit l'indult dels presos polítics, que fins ara no n'han fet bandera, o la manera de fer de Junts a Madrid, que encara no l'he entès.
Cal emplenar les urnes de vot en defensa dels nostres interessos, conscients del poc que podem acabar aconseguint, però pitjor serà si ens quedem a casa i permetem que els que ens van en contra se surtin amb la seva, o els que fan veure que ens defensen, tornin a guanyar, i tornin a negar-nos les inversions que ens mereixem, o no facin res perquè la nostra llengua sigui reconeguda oficialment a Europa. Uns i altres van a la seva, però nosaltres hem de ser a Madrid per dir les coses pel seu nom, i confio que la CUP ho farà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada