divendres, 8 de febrer de 2019

PSOE, l'excusa per fer-se enrere

Dimecres en aquest blog escrivia que el PSOE no ho tindria fàcil, i ha durat ben poc. M'imagino que la pressió externa, però sobretot la interna, de personatges vergonyants com Felipe González, han pogut més que les ganes de fer bé les coses, i ja han trobat l'excusa per retirar-se i no dialogar amb el govern català. Quin nivell de polítics que tenim!
Tenen sort que molts ens ho creiem gairebé tot. Malgrat haver estat enredats mil vegades, encara ens creiem les coses que ens diuen, fins que es destapen. Era demanar massa que un govern, en altres temps progressista, pogués defensar el diàleg amb els independentistes. Una vegada més han demostrat que només dialoguen amb aquells que pensen el mateix. El diàleg de veritat és aquell que agrupa en una mateixa taula diferents maneres de pensar i arguments per defensar allò que es demana. És a través del diàleg que es poden acostar posicions, no abans.
El següent pas del PSOE és apuntar-se a la manifestació dels feixistes i la ultradreta, aquest cap de setmana a Madrid, defensant la unitat d'Espanya. Què hi diu Iceta? També ha canviat d'opinió? Quina excusa hi dóna? La mateixa que la ministra Calvo?
Està vist i comprovat que de bones en bones és molt difícil arribar a cap acord amb el govern estatal, perquè no hi ha interès en asseure's de veritat a dialogar, sinó imposar. No hi fa res que hi pugui haver una majoria de veus que reclamin el dret a l'autodeterminació. No tenen més arguments que la força i el poder que ostenten. El món no hauria evolucionat si les posicions dels governs haguessin estat sempre aquestes. Quan se seguia per aquest camí arribaven les guerres i revoltes, uns fets que no volem que passin a casa nostra.
Trist el paper d'una esquerra espanyola que no acaba de trobar el seu lloc, empès i pressionat per una dreta ultra, nostàlgica del franquisme.