dissabte, 12 de maig del 2018

Espanya, un model de democràcia particular

Els quaranta anys de transició des del franquisme ens han dut a una 'democràcia' que empresona els músics pel text de les seves cançons, empresona les persones per les seves idees, censura llibres per la seva opinió sobre els temes, administra la justícia que interessa al govern i al poder fàctic, actua en contra de la voluntat del poble expressada en les urnes... Aquest és el model de democràcia que hem aconseguit a Espanya.
S'ha qüestionat molt la transició, els acords del 78 per sortir de la dictadura franquista, la pressió de l'exèrcit i el manteniment franquista dins del poder judicial. L'estat espanyol ha mantingut els mateixos paràmetres, la mateixa ideologia que existia en temps del dictador, i els diferents governs que s'han anat constituint han estat incapaços de combatre aquesta resistència a no assumir paràmetres de democràcia real.
El fruit de tots aquests anys ha esdevingut una marxa enrere en les aspiracions dipositades el moment d'elaborar una Constitució que, lluny de representar un alliberament de les persones i una recuperació d'oxigen per viure democràticament, ha provocat una repressió a la ciutadania, obligada a un comportament submís i obedient al poder polític, econòmic i judicial.
Aquesta Espanya que tenim és el resultat de la nostra incapacitat de caminar cap a la veritable llibertat, cap al reconeixement absolut dels nostres drets, cap a l'exercici democràtic i de servei del poder polític vers els ciutadans. Tots ens som responsables i és hora de reconèixer-ho i actuar en conseqüència. No és qüestió d'agafar les armes, sinó d'expressar en pau i llibertat els nostres ideals, les nostres voluntats, els nostres drets com a ciutadans del món.