L'escrit de Miquel Puig al diari ARA d'aquest dissabte em fa reflexionar sobre la diferència entre justícia i caritat. L'escrit parla de la diferència entre reduir els impostos a les persones que cobren per sota dels 14.000 euros i augmentar-los el sou. Fins i tot des d'un punt de vista econòmic per al país és molt millor augmentar el sou que no pas l'exempció d'impostos que ha negociat C's amb el PP per aprovar el Pressupost.
La nostra societat soluciona moltes situacions apel·lant a la caritat i no pas a la justícia. Comptem amb la tasca d'entitats del Tercer sector per aconseguir apaivagar allò que la societat i els nostres governants són incapaços de resoldre. En el cas dels sous diríem que si volem un país més pròsper hem d'aconseguir que els salaris creixin sense necessitat d'haver de suprimir els impostos, que al cap i a la fi serveixen per dotar el govern de recursos per tirar el país endavant.
Necessitem una economia amb una veritable progressivitat en la imposició, assegurant al mateix temps uns ingressos mínims que permetin les famílies viure dignament sense haver de recórrer a la supressió dels impostos. La caritat existeix en moments puntuals, però perpetuar-la en les relacions humanes és un error i una injustícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada