divendres, 10 de setembre del 2021

Una vigília sense motivació

Aquesta tarda me l'he passat organitzant l'arxiu de fotografies digitals, que no és cosa fàcil. No sé si ho he organitzat o bé ho he enredat, perquè encara hi ha molta feina a fer. Aquest arxiu ha de complementar-se amb l'arxiu en paper, que abans utilitzàvem i on hi ha totes les fotografies antigues, junt amb els negatius, que teníem cura de guardar per si volíem fer alguna còpia.

La distracció de la tarda m'ha fet oblidar el moment polític que vivim, justament a la vigília d'un onze de setembre on no s'espera xifra rècord d'assistència a la manifestació, i per tant ja hi ha alguns titulars de diaris preparats per sortir, tot anunciant la davallada de l'independentisme.

És cert que la gent està una mica cremada. No és fàcil mantenir el llistó alt, i encara menys quan veus el paper que juguen els nostres polítics. Penso que la gent encara és prou agraïda i perdona l'actitud dels nostres dirigents. No es tracta tant si mouen fitxa pel tema independentista, com per alguna cosa de profit per al país. Ja he dit en alguna ocasió, aquests darrers dies, que sembla que ens hagin pres el pèl, i tothom s'atreveixi amb nosaltres.

Demà no assistiré a la manifestació que convoca l'ANC, i un dels motius és perquè encara no m'ha quedat clar què pensen fer els partits polítics que tant ens han parlat del 52%. Soc conscient que les manifestacions al carrer són un estímul per tirar endavant projectes, però també s'ha de tenir en compte que la gent n'està una mica cansada.

Els titulars, que ja tenen a punt, no estan del tot desencertats, però els constitucionalistes no s'atrevirien a posar en safata un referèndum per recollir l'opinió dels catalans, perquè la cosa no està tan clara. És per això que la seva resposta és que la Constitució no ho permet, i així es queden tranquils amb la vianda al plat. Demà, molt probablement, continuaré endreçant les fotografies, ara que m'hi he posat seriosament.